.carpe diem!.

152.

Prou. Prou de records. Del passat. M'he begut l'enteniment. Tard o d'hora, el que has deixat enrere t'atrapa. I les coses més tontes, quan estàs enamorat, les recordes com les més boniques. Perquè la seva senzillesa no té rival. Em vénen ganes de cridar, en aquest silenci que em fa mal. Prou. Deixa-ho córrer. Posa les coses al seu lloc. Passa pàgina. Tanca amb doble clau. Al fons del cor, en aquella cantonada, en aquell jardí. Unes flors, una mica d'ombra i el dolor. Posa'ls tots allà, sobretot ben amagats, on no facin mal, on ningú els pugui veure. On no els puguis veure tu. Ja està. Altre cop enterrats. Molt millor així. Molt millor. [...] Sento el vent fresc que m'acaricia. Tanco els ulls per un moment i em fa l'efecte que estic volant. Respiro fondo. Que bonic. [...] Dolça. Dolça com una síndria. No, més. És nit fonda. Ara quasi fa fred. [...] crits lleugers, un reclam, una petició. Petits xiscles sufocats, com si tinguessin por de despertar a algú.

- Federico Moccia (Tinc ganes de tu).

*

- Alba, ja només queden dos dies! :)

- Cansada de tanta calor...

- http://www.youtube.com/watch?v=DD0wF3rucCA
a vegades el món em fa por, a vegades no tinc la raó...

Guestbook Comments (2)