FOTOGRAFIES DIVERSES

DESPRÉS DE COLLIR POMES

Les puntes de l'escala entre les fulles
assenyalen el cel,
i a la vora hi ha un cove sense omplir,
i potser en una branca encara queda
alguna poma més per abastar.
Però ara ja estic de l'arreplega.
Sento en la nit la son de la hivernada,
l'olor de pomes: i m'entreabalteixo.
No em puc treure dels ulls l'efecte estrany
que m'ha fet de guaitar, a través del gel
que he trencat al matí, a l'abeurador,
el món de l'herba tota engelabrida.
Després l'he deixat caure i s'ha partit.
Però el que és jo
ja estava endormiscat quan ha caigut
i ja sabia
per quin camí enfilava el proper somni.
Grans pomes dibuixant-se i esborrant-se,
caps de brot i de flor,
que es veien fins les taques més petites.

El peu també conserva, amb el dolor,
la pressió que hi fa el barrot d'escala.
Sento gronxar l'escala amb el brancatge.
I a l'orella em retruny, des de la sitja,
l'eixordadissa
dels munts i munts de pomes rodolant-hi.
És que en tinc prou i massa
de collir pomes; l'ufanós esplet
que he esperat tant, a l'últim m'ha cruixit.
Deu mil milers de fruites per palpar,
acaronar, collir i no deixar caure.
Que totes
les que hagin tocat terra,
encara que no tinguin macadures,
van de dret a la pila de la sidra
com a rampoines.
Ja es veu què pot torbar
aquest meu son, estrany i tot com sembla.
Si encara hi fos,
la marmota podria dir si és
com el seu son, el que he descrit així,
o just un son humà.

Robert Frost. Al nord de Boston. Selecció i traducció de Miquel Desclot. Pròleg d'Ángel Crespo. Barcelona, Edicions 62 ("Poesia Universal Segle XX", 12), 1994, pàgs. 70-73.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Robert_Frost

L'anterior text me l'ha facilitat l'amic Salvador Jàfer. Gràcies.

Va estar es-pec-ta-cu-lar. Ja t'ho contaré hui a migdia...