... Funció púb[l]ica ...

Sento novament el pes de milers de petjades desfilant sobre meu, i com un peregrí sé que en poques hores la meva credencial lluirà una nova insígnia, demostrant així la realització d’una tramada més del camí de la, suposada, glòria.
I arribats de nou a la posada, no puc evitar de reflexionar i mirar quin ha estat el camí recorregut i quines les petges errònies donades per tal de com a bon humà tornar-les a donar.
Sospeso si la gràcia que hem durà aquesta travessia costa realment el patiment de la seva arribada. Sé que fins que no hem trobi als seus peus no podré ser just en declarant una o altra conclusió però la joventut m’ha dut moltes llàgrimes i també la impaciència i el pensar que tots els sabers s’allotgen als meus dits quan encara no sé ni de qui són els dits que dic que són meus.

Puc resumir aquesta etapa mirant la quantitat d’instants viscuts al camí entre somriures i tot i que aquests pesen més, malauradament, no puc obviar aquelles tardes de travessia on la soledat era el garrot a qui m’aferrava.
De totes formes, puc dir que la pròxima etapa serà més sincera, ja que vaig oblidar vora el camí allò que m’ocultava el rostre, que amb la falsa il•lusió d’una protecció i seguretat inexistents m’amagava i m’enterbolia la vista. Es potser aquest el fet i l’experiència més remarcable d’aquest 09 camí però aquest i d’altres no hagueren succeït de no ser per la immensa i agraïda companyia d’uns peregrins que com jo seguien el camí i que en algun moment determinat les nostres vies es varen creuar quedant unides per moltes, espero, etapes d’aquest viatge.

Demano a aquest nou repte, que en poques hores començarà solament un senzill i humil desig, però que coneixent-me (el poc que hem conec) sé que no ho serà tant.

Al nou jorn que demà esdevindrà li prego la continuïtat de la companyia d’aquests v/bells peregrins que hem suporten i m’alleugen la duresa d’un camí que a cops, massa sovint desgraciadament, s’ha fet pujada.

Moltes són les coses que canviaria de la meva existència, però si hi ha una cosa que no desistiria per centúries que passessin seria la gent que m’envolta i que dia a dia creen l’alè que hem fa tirar endavant!

Passeu una bona entrada d’any, i un 2010 ple d’alegria i si no es demanar massa, al meu voltant!





FELIÇ 2010 A TOTHOM!!!

To leave a comment, please log in by clicking one of the following