10/4/09
Hi hagué una primavera inesperada i la gent de la vall, rejovenida,cantava tot tornant a casa seva i guarnia finestres i balcons amb les flors acabades de collir. L'aire era net i la passió hi creixia amb un provocatiu entusiasme.
Algú, però, va dir que la bonança durava massa i els afebliria: i de seguida el recel i l'enveja van aflorar en el gest i en les mirades.
Va durar poc, és clar, la primavera, i ara, passats els anys, ningú no en parla. M'esgarrifa pensar-hi.
Jo vaig viure-la.
Miquel Marti i Pol :)
m'encanta aquest vers: "l'aire era net i la passió hi creixia amb un provocatiu entusiasme".
muà*