Se miraba la vida en silencio desde el lado opuesto,
se quitaba la ropa a menudo pensando en su sexo.
Se encogía rastreando sus gestos delante el espejo,
se vestía de ciega al pensar en su propio deseo.
Escapaba escribiendo,
se perdía despacio,
sin embargo en aquellos entonces
las horas pesaban de más.
Se escribía el guión de su vida ensayando de veras,
culminaba su obra dejando veneno en las letras.
Encendía un cigarro,
humeaba sus dudas,
y seguía a cuclillas por no dar
que hablar a vecinas.
Virginia,
sin quererlo caíste del cielo,
tropezaste con tus pensamientos,
y tuviste que disimular.
Virginia,
aprendiste a querer entre líneas,
a besar escondiendo las migas
que dejaba tu amor al pasar.
Se arañaba su alma a escondidas de sus pensamientos,
acusaba sus dudas en forma de besos secretos.
Regañaba sus miedos,
escondía las voces,
que gritaban pidiendo permiso a otros amores.
Flagelaban sus miedos los más eruditos vecinos
¿quién se atreve a cambiar de vestido en casa el enemigo?
Se marchaba callada,
adentrándose al río,
medio siglo más tarde dios sabe si hubiera vivido.
Virginia,
te adentrabas al río descalza,
para ahogar en secreto tu causa
y así abrirle camino hacia el mar.
Virginia,
déjame que te cuente al oído,
conocí lo que habías sufrido
y solo lo quería contar...
Virginia,
hace tiempo que vengo diciendo,
ibas más rápida tu que el tiempo
y nadie te sacaba a bailar.
Des d'Antònia Font que no havia fet una descoberta musical tan potent =) Ai, sort, de la Mi, sort!
Virgínia,
esperaves un tren a deshores,
lentament t'engolia la sorra
que altres no van voler trepitjar.
VERSIÓ EN CATALÀ: US LA RECOMANO!
AIXÒ ÉS LE CROUPIER: UN PLAER!
Holaaaaa!!! Ja he vist el vídeo, està genial! A més surt la Mònica López que com a actiu m'encanta! :-) La peli aquella de la Nicole Kidman també em va agradar molt!
Un petonet, i bona nit!!!
Ups!!!!
Que te l'havia de passar i se'm va oblidar!!! Sorry...
Per cert, ja sóc aquí!!!!
Gràcies per l'actualitzac¡ó. Tu sí que ets un solete!
XXXXXXXXXXXXXX
sisisisii
s'ha de fer pais sí senyor
he fet de mestra d cultura catalana alla
eske sels hi ha d'expklicar ke no en saben pobrets....xd
wenu ke si el SOPARR EE
aiam com u fem
jo li e comentat an gerard ja
ki mes?
i kuan?
i on?
maka(K)!
Language
© 2002-2009 Fotolog, Inc. Fotolog ® and Flodo™ are registered trademarks of Fotolog, Inc. All rights reserved.
Parts of this site contain the copyrighted content of members and other third parties.
Title to this content and related rights are reserved by the respective copyright owner.
Fotolog is a website of Hi-Media Publishing Network.
Virgínia (versió en català)
Espiava la vida en silenci des del seu abisme.
Quan pensava en el sexe es trencava ella sola per dintre...
El seu gest perseguia una imatge subtil, com de vidre,
i es perdia entre dubtes al no veure's mai reflectida.
Escrivint se n'anava,
lentament es perdia,
però és veritat que durant aquells dies
les hores pesaven molt més.
S'escrivia el guió de la vida i sovint l'assajava,
amagava amb destresa un verí rere cada paraula.
Encenia un cigar,
i es gronxava descalça,
intentant no donar a les veïnes motius d'esperança.
Virgínia,
no ho volies però vas caure sola,
lentament et perdien les hores
i com sempre vas dissimular.
Virgínia,
vas aprendre a estimar sense guia,
i besaves malgrat la ferida
que et deixava l'amor al passar.
Resumia els desitjos més dòcils en quatre paraules,
acusava els seus dubtes en forma de tènues besades.
Ignorava les veus
que, suspeses en l’aire,
exigien a crits un permís per l'amor a dos bandes.
Aguantava el recel més ardent de la gent erudita,
qui és capaç de canviar-se el vestit enmig d'una mentida?
S'endinsava callada
a un riu d'hipocresia,
potser avui les entranyes haurien tancat la ferida.
Virgínia,
t'endinsaves al riu amb recança,
ofegant en secret l'esperança
per obrir-li camí cap al mar.
Virgínia,
almenys deixa'm que digui en veu alta,
avançada en el temps, feies falta,
però ningú no et va treure a ballar.