Annie Hall leaves NY in the end

poparb 09

al llarg de la vida d'aquest fotolog ha quedat clar el meu amor pels dos festivals pop més encantadors de catalunya, el poparb i el faraday (next week).

doncs bé, passen el anys i aquest amor no fa més que creixer. aquest cap de setmana passat la cita ha estat a arbúcies, i el poparb s'ha convertit en un amant excepcional.

la primera cita va ser divendres, i clar, després de tot un any sense véurens el retrobament va ser una mica fred, però tot i així hi va haver un parell de moments realment bons, l'actuació de love of lesbian i la de joan miquel oliver.
cronològicament parlant, primer va venir el guitarrista d'àntonia font, i em va encantar. l'última vegada q l'havia vist, el cantautor només tenia un disc al mercat, i em va saber a poc, però ara, presentant 'bombón mallorquín' el concert va ser complet, tú m'enténs...

love of lesbian segueix sent un dels grups de capçalera per mi, però no sé que està passant amb '1999' que encara no li he pillat el to. segurament sigui per això, que el seu concert al poparb, em va semblar dels més fluixos que recordo, però tot i això de qualitat i divertit.

dissabte, ja segona cita, la cosa va anar millor. per començar élena va demostrar que el seu pop elegant no perd força en directe, i que dispossa de gran quantitat de bons temes.

particularment manel van ser la sorpresa de la nit. els coneixia però poc, i el seu directe em va semblar molt complet, molt rodó. el lloc era l'idoni per a una actuació així, i és que l'estiu presta per moments així.

després un dels grups que jo més esperava i que no em van defraudar, nueva vulcano. van oferir varis temes del que serà el nou disc, i van repasar el millor del gran 'juego entrópico', creo que acostubmra a haber una mañana siguiente...

ja era de nit feia estona, les cerveses seguíen tant fresques, i el poble d'arbúcies s'havia entregat al pop català. era el torn de miqui puig i la seva banda. el crooner ex de 'los sencillos', elgant com sempre i més prim q de costum, va repasar 'impar' i 'casualidades', junt a algunes versions, i així van sonar 'el sirviente', 'entre cuchillos', 'te quiero ahora, te quiero luego'...

per acabar un grup q no recordo i mazoni, q crec va estar correcte.

doncs bé, el poparb és sobretot música, però en un espai millor, amb una bona organització i una oferta de grups interessant.

així, només queda desitjar llarga vida al poparb.

per cert, la mala imatge és d'en joan miquel oliver.

que tengáis buen rock and roll...

Guestbook Comments (5)