• « Previous
• Next »

• 6/30/08
• Camera: Not specified

• Stumble It!
• Email this photo
• Permalink

ENTREVISTA A "VILAWEB.CAT"

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2912609&p_edi=sabadell

DILLUNS, 30/06/2008 - 07:00h

Algalliner: “Fem teatre per passar-nos-ho bé”

A l'entrevista d'aquesta quinzena Algalliner ens expliquen com
començà tot i quin és el futur pròxim d'aquesta jove companyia.

AlGalliner és una jove companyia de teatre sabadellenca i és també un grup d’amics que comparteixen el teatre com a modus vivendi. Després d’exportar per tot Catalunya la seva primera obra i el seu primer èxit “Tres Tristos Traumes”, han començat a abordar nous projectes. La funció infantil “Històries de Sabadell” i “Qui talla el bacallà”, que s’estrenarà el pròxim Octubre al Principal, són el segon i tercer capítol d’aquest grup que esperem, tinguin tants èxits com amb el primer.


Pregunta – Ara sou joves, però quan veu començar ho ereu molt més encara....


Xavi – Ui, d’això fa cinc anys, pensa que només per preparar la primera ens vem estar 3 anys, és que teniem setze anyets.


P- com va anar tot?


Xavi - Estavem en una edat en que a la joventut de la Faràndula no feiem res. O agafen els petits els grans, i nosaltres ens quedavem sense papers. Com que estavem aburrits i ens agradava el teatre i vem dir, vinga va! Ens vem estar un estiu remenant a una llibreria especialitzada de Barcelona però no ens en sortiem.


Albert – Al final la vem trobar per internet! Buscavem una comèdia per tres personatges, i ho vem posar al google i ens va sortir el “Tres Tristos Traumes” d’en Pascual Alapont. En vem llegir un tros ens va agradar i la vem demanar.


P – Com qui no vol la cosa, i mira! Ara al Llantiol...

Xavi – Si de fet ja ho parlavem des de feia temps, el problema és que no ens atreviem perquè a molts llocs no ens agafaven perquè deien que erem massa joves pels papers que representavem. Tot i així quan la gent veia el vídeo els agradava...


P – Tot i així veu seguir endavant...


Xavi – Bé si, haviem mirat de fer alguna altra obra però no havia acabat de funcionar.


P – I escriure alguna cosa vosaltres, per a vosaltres mateixos....


Albert – Ho hem pensat algunes vegades


Xavi – Sí ho hem pensat però...cadascú té les seves coses i ens anavem posant en altres històries i ens hem quedat amb els Tres Tristos.


P – I històries de Sabadell....


Albert – Bé, això de fet va ser un encàrrec.


Xavi – Sí l’albert és coordiandor del Teresa Claramunt d’activitats extraescolars i com que ens coneixien i sabien que feièm teatre ens ho van demanar. La va esriure ell mateix! Ens vem animar entre tots, - i amb l’ajuda de nens del taller de teatre de la Farandula- en un mes la vem treure.


P – Així doncs sí que us heu estrenat com a autors...


Arnau – La qualitat amb la que Al Galliner ha nascut fa complicat que ens fem el pròpi text. Hem escrit coses com a monitors de teatre, per a nens per mostres... coses de mitja horeta. Però és molt diferent fer una obra més llarga, amb un nivell presentable... Coneixent altres experències s’ha vist que demana temps. Cosa que no vol dir que no es pugui fer.


Xavi – La gent que ens havia vingut a veure ja ens ho deia! Era la primera obra que feiem i erem molt joves i la gent es va sorprendre. Hem de dir que el text ens va ajudar molt, és boníssim! I això ara ens condiciona. Les resta d’obres que miravem no ens convencien.


Albert – Inclús ho vem mirar en castellà! Vem pensar en portar-la més lluny i viatjar una mica, però ni així....


P – Però ara sí que esteu preparant el pas endavant...


Xavi – Bé sí! Es tracta una versió que ha traduït l’Arnau mateix d’una pel·lícula del Lars Von Trier.


Arnau – És una comèdia: “El dueño de todo esto” i nosaltres l’hem traduit com a “Qui talla el bacallà”.


Xavi – Vem veure tots la pel·lícula i ens va agradar molt i vem decidir tirar-ho endavant.


Albert – La veritat és que està molt bé. A més a l’Arnau li fa molta il·lusió ser el director. De fet va ser ell que ens va venir a trucar a la porta...


P – Perquè a la companyia quanta gent sou?


Arnau – Jo m’estreno. Amb el projecte de fet, entro a formar part d’AlGalliner


Xavi – El grup en sí va nèixer i erem 5 persones. Ara alguns s’han desentès i altres s’han afegit. amb la nova obra ja hem agafat a més gent, som uns 10 i molts ja son grans i actuen en altres coses...


P – I amb els ‘bolos’ que aneu fent us podrieu permetre viure?


Xavi – No! Mai cap de nosaltres ha cobrat res! Tot va per la companyia, sempre ho hem dit. Els diners son per mantenir la companyia.


P - No us plantegeu professionalitzar-vos?


Xavi – Nosaltres fem teatre per passar-nos-ho bé! Més endavant ja veurem! Hem tingut un parell de setmanes perquè un parell de membres s’hi volen dedicar professionalment i estan estudiant per això.....i apreten.


Albert – És que és molt difícil viure del teatre i només del teatre. De tota manera estaria bé professionalitzar la companyia però tenir-ho com una cosa a part.


Arnau – Avui en dia n