8/28/09
Altra vegada he de tornar a dir adéu. Tanco aquest tercer estiu consecutiu d'experiències lluny de casa molt emocionat. M'ha agradat molt haver pogut viure de primera mà la realitat d'aquest país que ara em veu marxar, però que més tard o més d'hora em veurà tornar, per quedar-m'hi una temporada més llarga.
Marxo convençut que la clau de la integració, i per tant de l'èxit d'alguna experiència d'estudis o professional a l'estranger, és el domini fluid de la llengua d'acollida. No parlo de tenir nocions de la llengua d'acollida, o de confiar en la proximitat entre la teva llengua i la del país que visites, sinó que parlo de dominar (!) l'idioma amb el que t'hauràs de relacionar allà on vagis.
Aquest país, i el seu àmbit d'influència cultural i lingüístic més immediat (Valònia, la Suïssa francòfona, Luxemburg, etc.) ofereixen immenses oportunitats de formació d'excel·lent nivell, així com també llocs de treball fantàstics. És per tant el francès, una porta oberta a tot això en primera instància, sense oblidar l'immens patrimoni cultural i intel·lectual que aquesta llengua acumula.
Per acabar permeteu-me que ratifiqui el meu convenciment de sempre: el millor de tots els meus viatges no deixa de ser el contacte amb la gent, les converses, les experiències viscudes plegats. Gràcies doncs a tots els que una vegada més, m'heu fet sentir el plaer de compartir vivències amb gent fantàstica.