...que no vull que em vegis plorar...

Una de les fotos de Cavalia

Avui comença una setmana diferent, ni millor ni pitjor. Bàsicament començo a enfocar la vida cap a allà on la vull viure.

Segueixo igual, hi penso, dono voltes, miro endavant i trobo la seva imatge, miro enrrere i no trobo el camí de sortida, busco la seva mà i tansols trobo la meva. Cada vegada estem més aprop.

I que dir d'Ella... un dels motius per tirar endavant. La seva tendre mirada, el seu color, el seu nervi, les seves ganes d'aprendre, la seva energia... Qui l'ha vist sap del què parlo. Els primers dies seran durs però el temps ens possarà al nostre lloc.

Laurota ànims amb la moto ;). Saps que quan el tinguis em de fer unes quantes derrapadetes pel cole :P:P:P:P.
Clari aquesta setmana de pràctiques :( jopetas ta trubaré a faltar un piló. Havera si aketa setmana vens el divendres :). Saps que ma tens aki per tot i mes. I pensar que no em queies bé...

Que vagi bé la setmana.


Petons***


@lbeta

Guestbook Comments (7)