• « Previous
• Next »

• 11/3/07
• Camera: Not specified

• Stumble It!
• Email this photo
• Permalink

Symphony X + Dream Theater ---- 02 - 11 - 2007

Ahir no vaig assistir a un concert.
Ahir vaig assistir AL concert. I quin concert, mare meva! Heu sentit mai a parlar de les relacions sexuals dels garrins? Allò que diuen, que el seu orgasme dura mitja hora... doncs ahir em vaig sentir com deu garrins copulant i fent headbanging alhora, tot grunyint i babejant!

Us en faig cinc cèntims: Vam anar amb la Maria fins al Palau Olímpic de Badalona. Vam arribar sobre les 18:00h., i ja hi havia cua. A les 19:00h., quan van obrir portes, la cua darrera nostre donava la volta a l'estadi.
En entrar, el guàrdia ens va requisar les aigües, tot i haver-les amagat bé. Només vaig poder colar una ampolla d'Aquarius. Vam agafar el millor lloc del recinte (a la grada, amb bona perspectiva, ben assegudets) i ens vam acomodar. Vam anar per torns a fer les compres de rigor (suadera i samarreta de la gira) i ens vam preparar psicològicament per l'espectacle. Tot d'una, la Maria va veure en Russel Allen (cantant de Symphony X) que voltava per la zona reservada. El vaig cridar, tot saludant-lo amb la mà, i ell, tot simpàtic ell, ens va tornar la salutació. Amb una arrencada d'impulssivitat, em vaig aixecar, vaig agafar el llibret del CD de l'últim disc de Symphony X i un rotulador, i em vaig llençar grades aball. El guàrdia de seguretat em va dir "no es pot passar", i jo li vaig respondre "si no vull passar, vull que vingui ell!" XD
Total, que molt cortesment, en Russel em va signar el llibret (la imatge que veieu a dalt n'és la prova), i em va desitjar que gaudís amb l'espectacle. Bon començament aquest :)
A les 20:30, s'apagaven els llums i començava a sonar la intro del disc "Paradise Lost", "Oculus ex Inferni". Però millor mireu el que va enregistrar la meva càmera, per fer-vos una millor idea:
http://www.youtube.com/watch?v=6oOn0Fpl0lg
El set-list va ser el següent:
- Oculus ex Inferni
- Set the World on Fire (the Lie of Lies)
- Domination
- Serpent's Kiss
- Inferno (Unleash the Fire)
- Of Sins and Shadows
- Sea of Lies
Uns escassos però intensos 45 minuts. Tothom es va quedar amb ganes de més, sobretot la Maria, que havia vingut a veure exclussivament als Symphony X... Però va valer la pena! Un Russel Allen entregat al 200%, amb la veu millor que mai, fent molt d'espectacle, i fent participar molt al públic. Un Mike Lepond impecable al baix, agressiu i contundent. Un tímid, però correcte Michael Pinella al teclat. Un sempre precís i aixafador Jason Rullo a la bateria. I un virtuós i aclaparador Michael Romeo a la guitarra.
El millor de Symphony X? El duel de solos guitarra/baix, i la veu de Russel Allen.
Un cop van haver acabat, sobre les 21:15, vaig anar a fer la pixadeta de rigor. En tornar, només ens va caler veure l'escenografia que estaven preparant per imaginar-nos el que se'ns venia a sobre... Un semàfor amb la llum verda a dalt i la vermella a baix, dues formigues de cartró pedra de metre i mig cadascuna, UNA FAROLA aque funcionava i tot, un senyal de trànsit amb el logotip dels Dream Theater, làsers, focus, un projector...
Sobre les 21:30 es van apagar els llums, i vam poder gaudir d'una projecció introductòria, mentre els Dream Theater anaven ocupant posicions. Al·lucinant la bateria que, no només formava un semi-cercle, sinó que a la part posterior tenia un gong i altres elements percussius. Mike Portnoy no només la va tocar de forma indescriptiblement perfecta, sinó que va cantar i va actuar de forma divertida i original. Al final del concert es va posar una samarreta de Ronaldinho i tot. John Petrucci va fer virgueries impossibles. James Labrie, que no m'agrada gens com a cantant, he de reconéixer que va estar correcte. John Myung va estar força antipàtic i estàtic, però té perdó, ja que crec que és el millor baixista del món. I Jordan Rudess va fer una actuació espectacular; no només tenia 3 teclats i un ordinador sobre una plataforma que girava a voluntat seva, sinó que, de tant en tant, a l'hora de fer guerres de solos amb John Petrucci, es col·locava davant de tot amb un teclat-guitarra, deixant-nos amb la boca oberta a tots.
El set-list seria incapaç de recordar-lo, ja que van barrejar cançons, van improvitzar molt i la majoria eren del ou disc "Chaos in Motion", que he escoltat molt poc.
A destacar? Una cançó que no m'ha cridat mai gaire l'atenció, però que van tocar tan bé, que em vaig esborronar tot: "Take the Time".
Al sortir del Palau, una sola paraula se sentia de boca dels assistents que tenia pel voltant:

IMPRESSIONANT.