Tinc l'extranya virtud (o defecte) de memoritzar números de telèfon. Crec que és algo heredat de ma mare, la qual recita les xifres de telefons com si de llegir es tractes, fins i tot amb aquells que fa molt als que no truca o de gent que ni conec.
Jo soc més humil i en memoritzo uns quans perque hi truco molt o perque m'es còmode no entrar a l'agenda, no se. En realitat el procés en com m'acabo aprenent un número de memòria es tant subtil i misterios que els trobo integrats dins el meu cervell i no se exactament perque. El fet és que m'es molt dificil oblidar-los, de fet només recordo haver-ne oblidat un, d'un amic, al que vaig voler trucar fa 2 mesos i no el trucava desde segon o tercer d'eso. Quan vaig mirar l'agenda vaig dir... clar!
Quan et saps números de memòria passa allo que vols trucar a algú i truques a algú altre, un error comú en tots aquells que sabem números de memoria i que encara no se ben bé perque es produeix. El fet es que sempre que falles truques a algu amb qui has parlat fa 5 minuts o a qui truques sovint.

Avuí havia de trucar, i lògicament em sabia el número de memoria. M'he asentat al sofà del despatx i he agafat l'aparell que penja d'un cable vell i que algun dia deixarà de funcionar. Sense pensar:
65056.....
M'aturo, o m'atura un sotrac enorme al meu estomec. A qui truques Xavi? Truques al jefe: 67040.... Perque trucaves on estaves trucant. No fa 5 minuts que has parlat amb ella, no hi parles mai de fet. No truques mai. Però tenies mig número marcat.
Lo més normal és que hagues trucat al Poll o al David o ves a saber, algo més present i menys problemàtic. Però no, el meu cervell , acostumat a sorpendrem m'ha proporcionat un número que no venia a cuento, que m'el se si, i com he dit avans no oblidaré, però que no esta en el dia a dia.
Aquestes coses em demostren que tinc una ment estudiadament perversa, és maquiabèlica i conspiradora, d'on venia aquell impuls?



D'altre banda tampoc vull arribar més enllà. Em dedico a apendre de les meves sorpreses, tan sols em preocupa que alguna part del meu cervell continui anclada en una xifra del passat. No te capacitat d'arxivar, d'enterrar en el fons d'una base de dades on hi caben números infinits.
Després sempre es poden recuperar, però podrien omplir-se de pols guardats ves a saber on i sorpendret un dia, com aquell:936301... I els marques amb un mig somriure nostalgico-fascinat de les teves capacitats.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following