La màgia de la conversa d’una nit entre glops de cervesa abundant. Les mirades còmplices sense voler i inevitables. Les llibreries de vell i els versos d’un poeta desconegut. Les històries sobre un poble que deien que era roig i la seva gent. Les pedres que parlen, que xiulen al vent i els rituals pagans que inventen cançons. Poemes en portuguès perquè els llegeix en privat algú que en sap. Les fugides clandestines, les sandàlies noves que volen córrer. Els carrers antics. La platja, la sorra, i la música folk. Després menjarem tots pa de pipes per dinar i parlarem de la República. I més tard, abans de marxar, posaràs en secret dins la bossa d’ Aina Lluna el llibre de “Contes” d’ Eça de Queiroz...
Encara no sé qui ets, ahir no et vas pronunciar... la foto és de Lisboa, oi? Els tramvies són inconfusibles.
Petonets,
Sandra