Hi ha coses que són òbvies.
Així i tot de vegades algú les fa explícites i és com si se t'obrissin els ulls de nou, no sé si enteneu el que vull dir.
Una simple frase que et dóna l'oportunitat de fer coses per tu mateixa, de conduir parts de la teva vida que de vegades sembla que no controles (però sí).
Viure, tota una aventura.
HI HA COSES QUE JO PUC DECIDIR!!!!
___________________________________________
-Aaaahh, per fi! Ara deixaràs de deixar passar, no?
-Què vols dir?
-No ho sé, eres tu que reflexionaves en veu alta.
-Ja hi som. Me desconcertes.
-Jo? Qui és aquí l'eclèctica? Qui és la rara?
-Mira, per aquí no anam bé. Dius però no, fas però no, insinues però no. Tu no t'acabes de mullar mai!
-Ah, som jo qui ho ha de fer? Qui és la que es menja el cap?
-Basta de preguntes... el fet és que jo puc decidir.
-I... ho faràs?
-(Merda!)
_________________________________________________
"Jo, menjo sol tot l'hivern, t'abraço;
camino aquest carrer, t'abraço;
m'enfonso en el no res, t'abraço.
Jo, compro un encenedor, t'abraço;
de nit em crec que et veig, t'abraço;
potser vol entrar vent, t'abraço.
Jo, passo calor, fa fred, t'abraço;
ni t'abraço ni no t'abraço;
discuteixo amb infants, t'abraço.
Jo, m'aturo pel camí, t'abraço;
escric qualsevol vers, t'abraço;
em desperto, obro els ulls, t'abraço.
Jo, m'escapo de l'infern, t'abraço;
no sé com ni per què sí, t'abraço;
begut i buit i encès, t'abraço.
Jo, no et podré abraçar més, t'abraço;
l'abraç meu et fereix, t'abraço;
me'n vaig et dic adéu, t'abraço.
Jo, estic aquí, no ho veus, t'abraço."
Jo - Gerard Quintana (poema d'Enric Casasses)
