segons auxilis

Seria més fàcil molt més fàcil traçar una línia perfecta entre el dolor i el desig entre la pena i la culpa entre el perdó i la pau seria més senzill trobar-te com sempre amb la llum vermella donant-me la benvinguda el teu gust als llavis que encara perdura aquest odi que conreu amb tanta desgana podria inventar-te diferent com et sé i descobrir els teus delictes que ara em podem no som àngels de bona fe no sabem com tractar-nos no et creguis qui et digui mal de mi tu saps la justa mesura de la meva desgràcia el color dels llençols les nits que beguts he jurat arruïnar-te i com el primer passeig la primera vegada el teu portal els teus ulls damunt meu i una tristesa d’acròbata de saltar al buit d’espiar-te entre crits si sabessis els cops que he volgut empassar-me la teva suor i les meves paraules si sabessis que sota el meu vestit recopilo l’angoixa de no saber tractar-te no busquis remeis no ploris per mi que no recordes ja la lletra que estimar comporta espines que les absències reobren ferides que les nits ja no són de mentida que escriure val una mica menys la pena si tu no vols llegir-me seria més fàcil seria molt més fàcil deixar-me endur no amoïnar-me no ofegar-me no sagnar d’aquesta manera i si després de tot et vaig dir vermella com qui dóna un tresor ara guardo silenci com qui fuig contra el món.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following