La casa viu silenciosa.
Els núvols s’afanyen i mullen
la teva mà que s’amaga
dins de la meva, resistint.
Entre el teu cos i el meu moren
els minuts perduts
en d’altres vides
que no eren les nostres.
Encenem els llums de la casa.
Plou. Hem heretat la mirada
dels nostres avantpassats,
ens hem begut l’enteniment
i ens han sobrat tantes hores
per atrapar-nos
els dits, les boques...
Fora encara plou.
Sense els teus llavis
em moriria de pena.
La casa viu silenciosa
quan agafant-nos de les mans
desem el tacte en un calaix
ple de roba i parlem rient
de com serien els nostres
destins mediocres
l’un sense l’altre.
Llavors qui seríem?
Apaguem els llums de la casa.
No plou. Tan se val qui seríem
em dius molt poc convençuda.
I aleshores, bojos, marquem l’àmbit
del nostre desig tenaç.
Som les roques molles
d’aquesta platja
d’arena d’Agost.
Sense els teus llavis
em moriria de pena.
Sense la pluja
moriríem d’abraçar-nos.
Pel Manu.
15 d'Agost del 2006
t'estimo, company!! tindre un exemplar gratuït, no? ni que sigui per les fotocopies que et faig de gratis...
feia temps k llegint-te veia la meva vida, aquí i ara...avui ja no, però m'encanta altre cop com pintes allò que no es pot explicar...fins aviat
Aquest poema és especial... m'encanta!!!
Pel Manu!!! jejeje Quin bon record tinc d'aquell dia!! Va ser màgic, estrany, encantador... Primers auxilis... encara he de veure el vídeo!!! Això és un retret.. per si no ho has pillat...
Aquest poema és especial... m'encanta!!!
"Sense els teus llavis em moriria de pena"... com pot ser que escriguis coses tan certes??? Ja t'ho he dit moltes vegades... m'agrada que escriguis veritats...
ens veiem al brossa, eh?
soc el manu, escric des del fotolog del meu esplai perque ja no puc escriure com a individu sense fotolog (injusticia!!)
miriam, estimada, vindre al brossa aquest dissabte, sempre i quan el nostre amic marc em doni permis (ja saps com n'es de territorial). que us sembla repetir la nit de l'estrena d'Un quart de quatre pero pel born aquest cop??
fins dissabte!!!
preciós!