_____________________________nuna·iana_

Perquè els colors de la tendresa aporten
tonalitats més netes al paisatge
i fan l'ombra dels arbres molt més densa.
Així creixem; i els anys són una pedra
de formes consuetes, que no llasta
la ingravidesa mòrbida dels somnis
ni afeixuga el delit de les mirades.
Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.


(D'Obra poètica; Miquel Martí i Pol)



CAN QUÈ!
i quina casa...
no sé perquè... però allà en Pere es perd i se l'ha d'anar a buscar cada dos per tres...
em sembla a mi que aviat l'haurem d'anar a buscar perquè fa dies que no el veig per enlloc...

[vida...

vida... a mi no em fa gràcia.

la mandarina...]
xD.




[ i... després em poso la bata i parlem una estona.

-sí, parlem! què passa?-
mare meva la gent... ] xD.


iana.

Guestbook Comments (2)