eL Ke aVui PaSSi Mai eS RePeTiRà,aKeST MoMeNT,aKeSTa oPoRTuNiTaT

[La inèrcia s'ha vestit per mi,
s'amaga i surt, jo no l'he vist.
Camina suau darrera meu,
m'empeny a viure.
No hi ha res que em cridi, tot ja s'ha viscut,
i cada dia igual, igual.

Mateixos rostres que et van mirant,
són els que veus de fa molts anys.
De cop res té sentit,
tanca els ulls i observa't de nit,
que és quan despertes de tot el costum,
potser ets feliç, potser feliç.

Si proves corre contra el temps,
i plora si et va bé, i deixa't caure en nous moments que t'omplin.
Deixa anar el teu cos i deixa't caure en nous moments de vida, de temps.

Segueixes passos que estan marcats,
tot sembla antic, ho has vist abans.
Camines just per on has d'anar,
no hi ha sorpreses!

Perquè no proves de llençar el que duus,
ser més lleuger que l'aire, que l'aire.

Si proves...

I si no puc descansar
i m'ogefo en un discret dilluns
que em trenca el cos en dos.
I si busco un nou camí
i m'atrapa la mateixa vida que tinc avui.

Si he oblidat que encara puc plorar,
que jo puc cridar!

Deixa't caure en nous moments que t'omplin,
deixa anar el teu cos i deixa't caure en nous moments de vida,
de temps, de temps.]




-IGUAL (Berta)-

To leave a comment, please log in by clicking one of the following