Paraules que tenen por de sortir. Paraules que no saben moldejar aquests llavis perquè pronunciïn el que el meu cap pensa: decepció i tristesa. Un mar de llàgrimes que no gosen sortir perquè no goso enfrontar-me a aquesta bola boja que es fa anomenar món. Immenses ganes d’escapar. Escapar de tot. De tothom. Com un gos que es mossega la cua, intento enfronta-me al món que m’envolta amb un desig boig d’ecapar-hi. Contradiccions. Dies estranys, maleducats. Un granet de sorra en un desert immens porta escrit el meu nom. Potser és que em sento així. Potser? Tan és.
Demà serà un altre dia.
CArinyuuu!!! CArai quin escrit, la veritat es que t'has sortit, jeje m'ha tocat!!! Espero q nomes sigui un mal dia, i q la confusio, la tristesa i decepcio durin poc.
Ja saps q si necessites parlar, desfogar-te, compartir el q sents... estare aqui! ;)
Adeu xatunga!
Pau
wapisima!!! q fas? quan d temps nO?? ns auriem d veure i xerra un dia no??
x cert agafa forces q lany q ve ja veuras l q ns spera!!
un peto dw (x cert pasat! pel meu xd)
guapetonaa com va l'estiu?
espero k molt be monica
un peto gegaaaaan