El meu racó al ciberespai...

Un somni del que no hagués volgut despertar; tu estaves allà, esperant, els teus ulls, foscos com la nit, perduts enmig de la foscor, impacients; en veure’m em dediques un somriure, un d’aquells somriures que sempre canvien la meva vida, doncs un somriure teu m’aporta tot l’ànim que les situacions adverses em puguin treure.

M’acosto i comencem plegats la nostra aventura, aquella aventura que tan de temps he estat esperant; m’agradaria conservar per sempre més aquest moment i les moltes sensacions que estic experimentant.

El somni acaba de manera brusca; com cada matí torno a la realitat, una realitat en la que tu no ets al meu costat, una realitat de la que miro de fugir cada nit recordant lo especial que ets per mi.

Quedem aquesta nit en la nostra cita diària als meus somnis; fins que un dia el que somio es faci realitat i tan jo com el meu cor puguem deixar de somiar per començar a viure al teu costat.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following