- « Previous
- Next »
...no estava segur de si allò anava seriosament o no, de si dir que l'acompanyarien havia estat un moment d'eufòria absurd, però quedava, com a mínim, l'escletxa de l'esperança, una porta no tancada del tot, lleugerament ajustada, a punt de ser oberta si algú l'empenyia amb una mica d'il·lusió....
[de vegades trena segons són molt més que mig minut]
migmisto said on 7/4/08 9:43 AM …
consumeixamb precacuió
ricartt said on 7/4/08 12:59 PM …
ei marta! quina tens per menroca, la petita o la gran?
cuida't i que vagi be l'estiu
meru7 said on 7/5/08 6:10 AM …
doncs si t'interessa el tema del temps et recomano Marcel Proust o Virginia Woolf...
dues propostes per passar-hi molt de temps...
tempus fugit però no cal tan carpe diem...
marieta84 said on 7/4/08 9:30 AM …
jajaja, de fet no m'ho havia mirat així i si que sembla que estiguem a punt de tenir un accident, sort que estavem més que parats.
El que fa l'aburriment