|
close
You will be charged
 0 for this gift when you post your comment. This gift will be added to your comment for free!
 
|
||
I NEED... ©
SONREIRRRRR
7/9/09
Quan algú t'estima, el que fa és dedicar una part de la seva, del seu temps i de la seva atenció a tu. I quan tu estimes fas el mateix.
"Expliquen que, una nit, quan a la casa de tots dormien, el petit Ernesto, de cinc anys, es va aixecar del llit i se'n va anar a l'habitació dels seus pares. Es va posar al costat del llit del pare i, estirant la manta, el va despertar.
-Quant guanyes pare?- Li va preguntar.
-Mmmm...Què?- Va dir-li el pare entre somnis.
-Que quant guanyes a la feina.
-Fill, són les dotze de la nit, vés a dormir.
-Sí, pare, ja hi vaig, però tu quant guanyes a la feina?
El pare es va incorporar i amb un crit ofegat li va ordenar:
-Vés-te'n al llit inmediatament, no n'has de fer res, d'això!
L'Ernesto va acotar el cap i se'n va anar a l'habitació.
L'endemà al matí, el pare va pensar que havía estat massa sever amb el seu fill i que la seva curiositat no mereixia pas tant de retret. En un intent de reparar el seu error, durant el sopar, el pare va decidir contestar-l'hi:
-De la pregunta d'ahir a la nit, Ernesto, jo tinc un sou de 2.800 euros, però amb els descomptes me'n queden uns 2.200.
-Uhhhh! Sí que guanyes pare!- Va respondre l'Ernesto.
-No tant,fill, hi ha moltes despeses.
-Ah... I treballes moltes hores?
-Sí, fill, tot el dia.
-Ah- Va assentir el nen,i va continuar- aleshores, tens molts diners,oi?
-Prou preguntes,ets molt petit per parlar de diners.
Un silenci va envair la sala i,callats, tots se'n van anar a dormir.
Aquella nit, una nova visita de l'Ernesto va interrompre el son dels seus pares. Aquesta vegada duia un papaer amb tot de números guixats a la mà.
-Pare, em pots deixar cinc euros?
-Ernesto...Són les dues de la matinada!
-Sí,però em pots...?
El pare no li va deixar acabar la frase.
-Així que aquest era el motiu pel qual has estat preguntant pels diners, mocós impertinents. Vés-te'n al llit abans no et clavi una planfotada...FORA D'AQUÍ! Cap al llit, va!
Un cop més, aquesta vegada somicant, l'Ernesto va arrossegar els peus cap a la porta.
Mitja hora després, potser per la consciència de l'excés perquè simplement la culpa no el deixava dormir va sentir que ploriquejava gairebé en silenci. Després va aseure's al seu llit i li va dir:
-Perdona'm per haver-te cridat, però es que són les dues de la matinada, tothom està dormint, no hi ha cap botiga oberta, no podies esperar-te fins demà?
-Sí, pare- Va contestar el nen entre llàgrimes.
El pare es va ficar la mà a la butxaca i va agafar la cartera, d'on va treure un bitllet de cinc euros. El va deixar a la tauleta de nit i li va dir:
-Aquçi tens els diners que m'has demanat.
El nen es va eixugar les llàgrimes amb el llençol i va saltar per anar fins l'armari. D'allà va treure un pot i, d'aquest, unes quantes monedes d'un euro. Va afegir els cinc euros a la resta i va comptar amb els dits quants diners tenia.
Després va agafar el diners amb les mans i els va posar al llit, davant del pare, que se'l mirava somrient.
-Ara sí- Va dir l'Ernesto- m'arriba just, nou euros amb cinquanta cèntims.
-Molt bé fill, i que en faràs d'aquests diners?
-Em vens una hora del teu temps, pare?"
Quan algú t'estima, les seves accions deixen veure clarament fins a quin punt l'importes.
:)
Suena: http://www.youtube.com/watch?v=ZI9OYMRwN1Q M.J (L)
"Expliquen que, una nit, quan a la casa de tots dormien, el petit Ernesto, de cinc anys, es va aixecar del llit i se'n va anar a l'habitació dels seus pares. Es va posar al costat del llit del pare i, estirant la manta, el va despertar.
-Quant guanyes pare?- Li va preguntar.
-Mmmm...Què?- Va dir-li el pare entre somnis.
-Que quant guanyes a la feina.
-Fill, són les dotze de la nit, vés a dormir.
-Sí, pare, ja hi vaig, però tu quant guanyes a la feina?
El pare es va incorporar i amb un crit ofegat li va ordenar:
-Vés-te'n al llit inmediatament, no n'has de fer res, d'això!
L'Ernesto va acotar el cap i se'n va anar a l'habitació.
L'endemà al matí, el pare va pensar que havía estat massa sever amb el seu fill i que la seva curiositat no mereixia pas tant de retret. En un intent de reparar el seu error, durant el sopar, el pare va decidir contestar-l'hi:
-De la pregunta d'ahir a la nit, Ernesto, jo tinc un sou de 2.800 euros, però amb els descomptes me'n queden uns 2.200.
-Uhhhh! Sí que guanyes pare!- Va respondre l'Ernesto.
-No tant,fill, hi ha moltes despeses.
-Ah... I treballes moltes hores?
-Sí, fill, tot el dia.
-Ah- Va assentir el nen,i va continuar- aleshores, tens molts diners,oi?
-Prou preguntes,ets molt petit per parlar de diners.
Un silenci va envair la sala i,callats, tots se'n van anar a dormir.
Aquella nit, una nova visita de l'Ernesto va interrompre el son dels seus pares. Aquesta vegada duia un papaer amb tot de números guixats a la mà.
-Pare, em pots deixar cinc euros?
-Ernesto...Són les dues de la matinada!
-Sí,però em pots...?
El pare no li va deixar acabar la frase.
-Així que aquest era el motiu pel qual has estat preguntant pels diners, mocós impertinents. Vés-te'n al llit abans no et clavi una planfotada...FORA D'AQUÍ! Cap al llit, va!
Un cop més, aquesta vegada somicant, l'Ernesto va arrossegar els peus cap a la porta.
Mitja hora després, potser per la consciència de l'excés perquè simplement la culpa no el deixava dormir va sentir que ploriquejava gairebé en silenci. Després va aseure's al seu llit i li va dir:
-Perdona'm per haver-te cridat, però es que són les dues de la matinada, tothom està dormint, no hi ha cap botiga oberta, no podies esperar-te fins demà?
-Sí, pare- Va contestar el nen entre llàgrimes.
El pare es va ficar la mà a la butxaca i va agafar la cartera, d'on va treure un bitllet de cinc euros. El va deixar a la tauleta de nit i li va dir:
-Aquçi tens els diners que m'has demanat.
El nen es va eixugar les llàgrimes amb el llençol i va saltar per anar fins l'armari. D'allà va treure un pot i, d'aquest, unes quantes monedes d'un euro. Va afegir els cinc euros a la resta i va comptar amb els dits quants diners tenia.
Després va agafar el diners amb les mans i els va posar al llit, davant del pare, que se'l mirava somrient.
-Ara sí- Va dir l'Ernesto- m'arriba just, nou euros amb cinquanta cèntims.
-Molt bé fill, i que en faràs d'aquests diners?
-Em vens una hora del teu temps, pare?"
Quan algú t'estima, les seves accions deixen veure clarament fins a quin punt l'importes.
:)
Suena: http://www.youtube.com/watch?v=ZI9OYMRwN1Q M.J (L)
Guestbook Comments (4)
si ke saltassss nenaa!! jaja joerr tngo ganas de vertee esto ia es una bromaa muy fea:(:(:((:(
a ver si te animas al miercoles pa ir al atlantidaaa alee??? estem en contactaaa tkkkk
3dreems mira quien sale en este video!!!!!!
http://2tu.us/d60/profile-prohibido
http://2tu.us/d60/profile-prohibido
http://2tu.us/d60/profile-prohibido
http://2tu.us/d60/profile-prohibido
QUE SORPRESAS QUE SE LLEVA UNO NO?!
To leave a comment, please log in by clicking one of the following
Friends/Favorites
Groups
3dreems hasn't added any groups to their Friends/Favorites list yet. Explore groups here!
About Us
FAQ
Message Boards
Privacy Policy
Terms of Service
Community Guidelines
Press
Advertisers
Contact Us
Classifieds
Language
Language
© 2002-2009 Fotolog, Inc. Fotolog ® and Flodo™ are registered trademarks of Fotolog, Inc. All rights reserved.
Parts of this site contain the copyrighted content of members and other third parties.
Title to this content and related rights are reserved by the respective copyright owner.
Fotolog is a website of Hi-Media Publishing Network.
Si senyor!!!