Simplement, un amant de tot...

I encara que hi fossin, jo sempre els he trobat tristos... m'agrada que passin ràpid

penso el mateix!

petons.

yo siempre me acuerdo de mis abuelos, que ya no están claro, y de los amigos que se quedaron en el camino... y por supuesto, de los amigos que están lejos, trabajando

xD

Sempre he pensat que quan falti no vull que em recordin amb dolor,
no vull que cada vegada que m'evoquen el nom sigui amb llàgrimes als ulls.
No vull que la meva pèrdua sigui tan dolorosa com la dels meus estimats perduts.
No desitjo que les festes s'omplin d'enyorança i per això he decidit que passaré les festes gaudint dels que encara hi són per que els ho dec per quan no hi siguin, i per que vull predicar amb l'exemple...
No se si podré, no és gens fàcil. I no ho és perquè tens tota la raó.

Un brindis pels absents i una abraçada de calor pels presents.
Bones festes, si es pot.

Avui ets tu qui té tota la raó...

Sempre en algun moment son l'evocació de les pèrdues, perquè sempre hi ha algu que falta a taula... però també son moments de retrobaments i alegria, tot i que al final tant sopar i dinar familiar acaba cansant, i en el cas de casa meva, sempre acaben com el Rosari de l'Aurora. Però tot i aixi, a mi m'agraden. :)

quanta raó.

anims, abraçons...i moltes, moltes patades !!

I quan encara hi són no són gaire més felices no pensis... jo tinc ganes de que passin...
Ànims!
Què vagi bé!
Petonets!